Les especificacions de segell es defineixen principalment per dimensions, propietats del material i graus de rendiment. Prenent com a exemple l'anell O comú, les especificacions s'expressen normalment com a "diàmetre interior × diàmetre de secció transversal" (per exemple, 20 × 2,4 mm, és a dir, un diàmetre interior de 20 mm i un diàmetre de secció transversal de 2,4 mm). La selecció real requereix tenir en compte les dimensions de la ranura del segell, el mètode d'instal·lació i la distància d'acoblament; no es pot seleccionar simplement un segell basant-se únicament en el diàmetre del component que es segella. Els formats d'especificació varien per a segells amb diferents dissenys estructurals; per exemple, els anells en Y, els anells en V i els anells en U solen requerir l'especificació del diàmetre interior, el diàmetre exterior i l'alçada.
Pel que fa a les especificacions comunes, les seccions transversals de les junta tòrica solen incloure mides com ara 1,8 mm, 2,0 mm, 2,4 mm, 3,0 mm, 3,5 mm, 4,0 mm i 5,0 mm, amb diàmetres interiors adaptats a les dimensions específiques de l'equip. Els segells petits s'utilitzen sovint en instrumentació, components pneumàtics i equips de precisió; Els segells de mida mitjana s'apliquen àmpliament en cilindres hidràulics, vàlvules, bombes i accessoris de canonades; i els segells grans s'utilitzen amb freqüència en maquinària de construcció, equips a gran escala i recipients a pressió. Com que diferents estàndards especifiquen sèries de dimensions de manera diferent, la norma aplicable s'ha de definir clarament durant el disseny i l'adquisició per evitar problemes en què els segells de dimensions similars no encaixin correctament.
Les especificacions del segell també han de detallar el material, la duresa, el color i les condicions de funcionament. Per exemple, les juntes tòriques de dimensions idèntiques es poden fabricar amb cautxú de nitril (NBR), fluoroelastòmer (FKM), monòmer d'etilè propilè diè (EPDM) o cautxú de silicona (VMQ), cadascun oferint característiques de rendiment diferents pel que fa a la temperatura, l'oli i la resistència química. Les classificacions de duresa habituals inclouen 70, 75, 80 i 90 Shore A; la duresa específica s'ha de determinar en funció de factors com ara la pressió de treball, l'espai lliure de segellat i la naturalesa del moviment (estàtica o dinàmica). En conseqüència, una especificació de segellat completa inclou normalment el model, les dimensions, el material, la duresa i els estàndards rellevants, alhora que assenyala paràmetres tècnics com ara la temperatura de funcionament, la pressió de treball i el medi implicat, quan sigui necessari.